Joan Vilardebò

Jubilat Instagramer

Sant Cugat del Vallès
"Que em fessin fora amb 52 anys, va suposar un xoc professional, personal, familiar, de l’entorn social... No va ser gens fàcil."

Joan, explica’ns la teva història.

Jo era executiu d’una gran companyia financera, feia molts anys que treballava allà i, en una fase de compactació del grup, em van fer fora d’un dia per l’altre. En aquell moment, vaig sentir un buit absolut, va ser com caure d’un precipici.

A quina edat et vas quedar sense feina?

En aquell moment, tenia 52 anys i em trobava en una situació d’estabilitat i comoditat. Sempre havia pensat que em jubilaria en aquella companyia, en el meu cap no cabia cap altra esquema. Que em fessin fora, va suposar un xoc professional, personal, familiar, de l’entorn social… No va ser gens fàcil.

Com vas abordar la situació?

Un cop vaig passar aquell primer moment de pànic, vaig posar-me en marxa. M’havia de reubicar. Havia de tornar a definir un horitzó. Vaig fer unes 250 entrevistes en 11 mesos recorrent Barcelona a peu, de dalt a baix, i vetllant molt el que gastava. Aquell any em vaig aprimar cinc quilos que m’ha costat recuperar!

El teu entorn laboral va reaccionar com esperaves?

Els que havien estat companys meus del sector, alts càrrecs de la competència o altres companyies, em van rebre quan els ho vaig demanar. Però es notava que els feia nosa. M’entrevistaven perquè ho havien de fer però no tenien cap intenció de contractar-me. Quan et quedes sense feina en aquesta edat et converteixes automàticament en una molèstia i això et fa sentir molt decaigut i deprimit.

Així, buscaves feina dins el món financer.

Al principi sí, buscava la mateixa posició que tenia, anava a les entrevistes amb un petit guió.

Però, a poc a poc, vaig anar fent un canvi gradual. Vaig començar a escoltar més, a fer més preguntes. Vaig veure que no només havia de respondre, sinó que també era bo que m’interessés per la seva companyia o pel projecte. El meu comportament va canviar. Fins i tot, vaig començar a vestir diferent! Vaig anar treballant l’autoestima i això va ser definitiu per sortir del forat.

Quan i com vas fer un canvi?

A mesura que vaig anar fent les entrevistes, vaig veure que el camí no havia de ser aquell. Hi havia moltes altres opcions per seguir desenvolupant-me i no les estava veient. Així és com, en un període d’un any, més o menys, vaig decidir iniciar el meu propi projecte d’emprenedor.

Com et sents ara?

La veritat? És com si hagués tornat a néixer! He sortit de tot l’engranatge del qual suposava una gran companyia i, la veritat, és que sóc molt més feliç. Faig el meu horari, faig els meus diners com puc i de la manera que puc. Però sóc feliç en una feina on puc fer el que realment vull perquè segueixo explotant les meves potencialitats.

Què li diries a una persona que es troba en la mateixa situació que tu?

Quan et passa això, et creus que ets l’únic en el món. Però amb el temps te n’adones que no és així. Hi ha molta gent com tu que se n’ha sortit! Jo el que els hi diria és que han de trobar-se còmodes amb ells mateixos, fer un esforç per estar en forma física i mental. Si no, que no facin les entrevistes, que esperin. Han de ser conscients de les seves potencialitats, sentir-se segurs i cap al toro!

Si t’ha semblat interessant aquesta mirada, comparteix-la

  • linkedin
  • facebook
  • twitter

Més
Mirades

Irene
Rivero

Consultora i Recruiter a Marlex Consultora i Recruiter a Marlex

Elisa
del Buen Aire

Coach y Pedagoga Coach y Pedagoga

Víctor
Küppers

Conferenciant Conferenciant

Sergi
Garcia-Preckler

Consultor en transformació d’empreses Consultor en transformació d’empreses

Jordi
Sargatal

Director d’un complex turístic Director d’un complex turístic

Sònia
Ferrer

Directora d'àrea a Marlex Directora d'àrea a Marlex

Capítols

Capítol 01

Les professions del futur no existeixen

La tecnologia avança molt de pressa i el planeta evoluciona a passos agegantats, el context laboral és molt canviant i nosaltres ens hi hem d’adaptar. Descobrirem les tendències i oportunitats actuals de la mà d’un emprenedor en noves tecnologies i d’un directiu d’un complex turístic sostenible.

Capítol 02

Trobar feina:
si vols, pots

Parlarem de la recerca de feina, de les entrevistes, el desconcert i la inexperiència de les primeres vegades. I creuarem les mirades d’una estudiant que s’hi enfronta per primera vegada, un directiu amb una llarga trajectòria i una especialista en selecció de personal.

Capítol 03

Com ser feliç
a la feina

Vivim en un moment en què els valors com la felicitat són fonamentals a la nostra vida a la feina, vivim en un moment de canvi. Un conferenciant especialitzat en la motivació empresarial i un consultor en transformació d’empreses ens faran reflexionar sobre la nostra actitud a la feina.

Capítol 04

La teva mirada diu molt de tu

Les mirades són el reflex de les emocions. Si volem transmetre quelcom, primer hem de sentir-ho. Coneixerem el cas d’un executiu financer que es queda sense feina amb una edat avançada i escoltarem les reflexions d’una experta en comunicació no verbal i les d’una Recruiter.